Blog dedicat a la recopilació d'idees i materials per a utilitzar a les nostres aules.
Espero que entre tots el fem créixer!

divendres, 1 de juny de 2012

ALS MEUS SEGUIDORS...

Perdoneu que fa molts dies que no publico cap entrada al bloc i mira que alguna cosa o altra sempre hi ha per publicar..
El que passa és que m'estan passant les ganes de tot: d'anar cada dia a treballar amb bona cara com si no passés res, de parlar amb pares, de preparar cosetes pels nens, de fer reunions...  inclús ja no tinc ganes ni de fer publicacions al blog.
I tot això gràcies als nostres polítics que últimament sembla que no ténen cor ni cervell, sobretot amb les noves retallades que patirem substituts i interins de cara al curs vinent.

Ho sento però estic tant demotivada i tant trista que ni el blog, que era una cosa que vaig començar amb moltíssima il·lusió, em fa sentir viva davant aquesta indefensió al personal docent.
Cada dia llegeixes noves i noves retallades i no puc evitar que se m'omplin els ulls de llàgrimes...

Escric tot això perquè els que em seguiu habitualment, i sé que en sou uns quants, sapigueu quin és el motiu de tanta desconnexió durant tants dies.

Espero que les coses s'arreglin aviat i pugui tornar a tenir la il·lusió que tenia pel blog i per la meva feina, que fins ara, era la única cosa que em motivava al llevar-me cada matí.

Eugènia

8 comentaris:

  1. Hola Eugènia!
    Molts ànims!!!!
    La situació actual ja és prou difícil i això fa que no tinguem ganes de res.

    Crec que a tots/es ens passa, depenent dels dies i, fins i tot, és molt recomanable no mirar les notícies per evitar més preocupacions.

    Estic d'acord amb el que dius i hem d'evitar que "ells" ens prenguin la il·lusió que tenim. Som MESTRES, pensem com a MESTRES i això no ens ho retallaran.

    Meritxell

    Petons cinèfils.

    ResponElimina
  2. Eugenia molts ànims guapa!!!
    Ja saben quina situació estem vivint i és indignant tot el que estan fent amb el món de l'ensenyament, però tot i que és difícil no hem de llençar la tovallola sinó lluitar pels nostres drets i pels drets dels nens/es!!!!!
    La il.lusió i la vocació per la nostra feina no ens la poden pendre ni retallar !!!!
    Amunt aquest ànim!!!
    Petonets i abraçades sense retallades!!!!!
    MUAKKKKKKKKKKK

    ResponElimina
  3. Gràcies pels ànims Meritxell, s'ha anat tensant la corda de tal manera que al final s'ha trencat i nosaltres que és on es agafavem, hem caigut. Una autèntica pena, tot plegat.
    Gràcies una altra vegada.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu també Magda.
    Mai m'hagués arribat a pensar que ens trobariem en aquesta situació i que em sentiria tan trista i enfadada a la vegada i el que és pitjor, que no sé si per molt que lluitem arribarem a aconseguir res. Ja sé que aquesta no és l'actitud però ara per ara és el que sento i no hi puc fer més.
    Gràcies de nou, companya!

    ResponElimina
  5. Ànims, maca!
    Ostres, em sap molt de greu veure't així. Ja sabem que tot està fatal i prou fotut,que estem governats per una gent que no valora res (bé, els calers, sí que els valoren...) però la nostra il.lusió no hem de deixar que ens la prenguin.És el motor de la nostra feina!!
    Jo també em sento desanimada i estafada però crec que cal lluitar plegats per defensar els nostres drets i els dels nostres nens i nenes.No podem fer res més...
    Un petonàs i ànims!!!!

    ResponElimina
  6. Gràcies Marta.
    La veritat és que m'està afectant molt tot això i ara per ara em plantejo coses que fa 3 anys enrere no m'hauria plantejat mai. Però, quina altra sortida ens queda?? la gent ha de viure, i de la manera que ho estan portant tot no sé com ens en podrem ensortir.
    Espero que sigui un estat transitori i ben aviat pugui veure les coses d`una altra manera.

    Una abraçada, companya!

    ResponElimina
  7. Hola Eugenia! T'entenc i comparteixo en tu aquesta reflexió. No podem deixar que ens prenguin l'amor a la nostra feina. Hem de seguir lluitant i ser conscients que això serà difícil i complicat de canviar, però els nostres infants s'ho mereixen i necessitem gent com nosaltres, lluitadores i optimistes. Penso que res tornarà a ser com abans però hem de continuar reivincant per l'educació, la sanitat, pels drets humans, resumint per les injusticies que s'estan fent. Una forta abraçada i fins aviat. Entre tot@s ens ensortirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel suport a tu també, Espe.
      És una situació tant desesperant i sense un final feliç, que s'hem passen les ganes de tot i el que em fa més ràbia és que jo sóc una persona lluitadora i que no llenço la tovallola a la primera de canvi però, ostres, tot això em sobrepassa.
      De totes maneres gràcies pels ànims, us ho agraeixo sincerament.

      Fins aviat!

      Elimina